El Col·legi Professional d’Ambientòlegs de Catalunya (COAMB) vol expressar la seva posició respecte al projecte Nova Tracjusa, una iniciativa privada que està generant un debat intens a les comarques de les Garrigues, l’Urgell i el Segrià.
El projecte planteja la reconversió de Tracjusa, l’actual planta de tractament de dejeccions ramaderes, ubicada al terme de Juneda (Les Garrigues, Lleida), en una planta de gasificació de combustibles derivats de residus urbans com a font d’energia per l’assecatgede purins i altres residus agraris.
El COAMB, vol posar de manifest els següents aspectes sobre el projecte:
La quantitat de residus previstos que pot arribar a tractar Nova Tracjusa (fins a 45.000 tones) és 13 vegades superior a la quantitat de residus de la fracció resta de la comarca que van a dipòsit controlat (3.344,55 tones. ARC, 2023), per donar solució al tractament de poc menys d’un 25% dels purins que es generen a la zona. En relació amb la generació dels residus a nivell local, aquesta comparativa mostra la magnitud del projecte, en tant que el dimensionat de la planta supera amb escreix el volum de generació de residus de la zona, no considerant doncs, el principi de proximitat de la gestió dels residus.
L’objectiu de la nova planta de tractament de purins és el d’oferir una economia circular en tant que planteja l’aprofitament d’elements de rebuig, com són els residus urbans, en recursos de valorització energètica. Tanmateix, Nova Tracjusa planteja una dependència de residus externs que no es pot interpretar en la línia d’autosuficiència i resiliència de país, utilitzant doncs els termes d’economia circular lluny del significat real, que és que l’economia circular implica reduir al mínim els residus i maximitzar la reutilització i el reciclatge dins del mateix territori.
La generació d’energia a partir de residus comporten riscos inherents, com ara accidents o fuites de substàncies perilloses. És crucial que des de les Administracions implicades, s’exigeixi, s’estudiï i es valori exhaustivament que el projecte disposi de les màximes garanties i rigurositat, tant en la tecnologia com en les mesures de seguretat i salut ambiental que es preveuen implantar, per tal de garantir el compliment estricte de la normativa ambiental.
A Catalunya, existeixen diverses línies de valorització de les dejeccions ramaderes i els residus orgànics de manera sostenible, bé sigui mitjançant l’obtenció de biogàs per digestió anaeròbia, fomentant-ne el compostatge o la implementació d’altres tecnologies avançades com ara la nitrificació-desnitrificació, la filtració per membranes i la deshidratació tèrmica.
Des del COAMB instem a posar el focus en la necessitat real de la plana de Lleida, que és la del tractament de les dejeccions ramaderes, i implantar-hi un model de gestió de purins que se centri en les necessitats no només econòmiques del sector sinó també de la seva població i circumstàncies ambientals, de manera que impulsi una economia circular escalada adequadament per donar cobertura i solució als reptes particulars del territori implicat.
Font: COAMB